Comentaris a: Catefer a la Paret de la Formiguera

Per: Jordi

Jordi — Mon, 15 Apr 2013 18:51:40 +0000

Una via guapíssima, però que se’ns va fer força més dura de la impresió que duiem després de llegir la ressenya… Respecte al material, un joc de friends tampoc està de més. 🙂

Per cert, la única reunió rapelable és la segona, que té un parell d’argolles. A la primera lo únic que hi ha són 2 parabolts units amb una baga.

Per: Savina Wall a la Paret de la Formiguera « Escalatroncs: Ressenyes d'escalada

Sat, 14 Jul 2012 09:21:28 +0000

[…] Catefer a la Formiguera […]

Per: Eduard

Eduard — Wed, 25 Apr 2012 22:14:56 +0000

En resposta a Joan Escuer (Juanill). Eo Jordi! Mola l'explicació del nom de la via... I jo que pensava que el que passava era que el que li va posar el nom era dislèctic i li volia dir Cafeter! Per cert, aquesta sí via és de cinquè :D

Per: Jordi

Jordi — Tue, 24 Apr 2012 22:37:43 +0000

En resposta a Joan Escuer (Juanill).

Epa Edu, la cosa va com diu lo Joan, i l’original es desvia ala dreta uns metres despres de l’entrada comuna, pero no esta equipada,i es de quan el cinquens eren cinquens, jejeje, apa a veure si t’animes a fer alguna de les no equipades de la pared, ke tot i que no estan tan netes son prou interessants…
ah per cert! CATalunyaTErraFERma!!!!!! d’aki ve el nom de la via

Per: Eduard

Eduard — Tue, 24 Apr 2012 16:34:29 +0000

En resposta a Joan Escuer (Juanill).

Bones Juanill, No sé on ja ho havia llegit que era una variant, el que no hem quadrava era que per la dreta només fos cinquè, perquè el peu de via extraploma una mica 🙂 SI comença pujant per l’esquerra i després va a buscar la fissura de la dreta ja deu ser una altra cosa. Haurem de tornar-hi a provar-la 😎

Salut i bones escalades!!

Per: Joan Escuer (Juanill)

Joan Escuer (Juanill) — Tue, 24 Apr 2012 10:27:00 +0000

El primer llarg que heu fet es una variant moderna, que si no recordo malament, va equipar en Jordi Marmolejo. La “Catefer” original va per la fissura de la dreta tot i que les dues comparteixen els 3 o 4 primers metres. El segon llarg també té història però no val la pena ni contar-la.
Amb aquest comentari tinc l’excusa perfecta per felicitar-vos per la qualitat del vostre blog. Ja feia dies que ho volia fer. A més a més per a mi, ara que m’he tornat a “enganxar”, desprès d’anys d’inactivitat, s’ha convertit en tota una referència que faig servir un cop si i un altre també. Enhorabona.