Comentaris a: Berta a la Roca de l’Ordiguer

Per: Eduard

Eduard — Fri, 09 Aug 2013 19:12:22 +0000

En resposta a ELOI GISPERT. Benvolgut eloi t'honora aquest gest tant bonic per honrar la memòria dels teus éssers estimats, serem curosos i de ben segur que tindrem un pensament per ells i per tots els nostres estimats. Gaudirem de la muntanya amb la sinteritzat que es mereix.

Per: ELOI GISPERT

ELOI GISPERT — Tue, 06 Aug 2013 19:08:06 +0000

Arran del camí que us dreça vers aquestes canals, quan creueu els Prats de Cadí per la seva dreta seguint les fites cap el peu de la paret, hi creixen 4 arbres, dos faigs i dos roures, plantats en memòria del Pere Gispert i el Jacint Humet, dos amants apassionats d’aquestes muntanyes que van ser sorpresos per un allau en l’ascensió hivernal a la canal de l’Ordiguer, el 28 d’abril de 2013.
La família i amics us demanem que en passar-hi tingueu un pensament per ells i ens ajudeu a vetllar per aquests arbres, que també creixen pel Bernat Renom i l’Eduardo Balboa, en un paratge tan i tan bonic com és aquest de la serra del Cadí, i per tots els alpinistes d’arreu que no han tornat de la muntanya, fent l’última ascensió amb només bitllet d’anada.

Gaudiu de la muntanya com ho feien ells, amb tota l’ànima i tota la intensitat que ens permeten els nostres cors humans.

Per: Cerdà-Pokorski a la Roca de l’Ordiguer « Escalatroncs: Ressenyes d'escalada

Mon, 09 Jul 2012 23:35:07 +0000

[…] Berta a la Roca de l’Ordiguer […]

Per: Jordi Lalueza-Fox

Jordi Lalueza-Fox — Sat, 29 Oct 2011 14:18:31 +0000

http://www.estanacalbaste.com/pdfs/vies_cadi.pdf

Aquesta sortida de més a l’esquerra podria correspondre a la via Balboa-Renom, dedicada a la memòria del pilot d’helicòpter Eduardo Balboa i del bomber Bernat Renom que van morir el desembre de 1993 en estavellar-se l’helicòpter quan procedien a rescatar un muntanyenc francès accidentat, qui també va morir en l’accident. El seu company Carles Giralt, juntament amb en Ricard Parés els va dedicar aquesta via, que crec que no ha estat mai repetida, entre altres raons potser perquè amb l’única ressenya que es coneix, escessivament esquemàtica i indefinida i sense punts de referència recognoscibles, és difícil de sentir-se temptat d’anar-hi. Així doncs, els qui vau sortir més a l’esquerra podeu anar a la pàgina 26 en aquest enllaç de Cal Basté i consultar la ressenya que van elaborar aleshores, i dir-nos si creieu que vau resseguir alguna tirada d’aquesta via. En Carles Giralt i en Ricard Parés també han obert interessants vies mixtes al Cadí, i en Carles és coautor juntament amb en Xavi Cullell d’una molt bona guia de neu, mixte i gel de la serra del Cadí. Giralt, t’invoquem doncs des d’aquest espai intangible perquè et facis present i ens puguis esclarir aquest dubte que ha sorgit sobre els rocams del capdamunt de la Roca de l’Ordiguer.

Per: Eduard

Eduard — Thu, 25 Aug 2011 22:37:35 +0000

Que bé que us agradés la via!! Nosaltres també vam dubtar una mica a la novena tirada, però tenia clar que havíem d’anar a parar a la reunió de l’Anglada i més o menys la situava veient la “torre” característica de l’Anglada-Cerdà… Potser és la tirada més perdedora de la via. Ara a repetir-ne més!

Bones escalades!!

Per: Eduard

Eduard — Thu, 25 Aug 2011 22:35:39 +0000

En resposta a Jordi Lalueza-Fox. Benvolgut Jordi, tot un luxe les teves apreciacions i recomanacions. Per mi escalar al Cadí també té quelcom d'emocional, de petit molts estius de campaments a Bastanist, veien la impressionant muralla i recordant les aventures que el meu pare explicava sobre escalades a la Roca Verda. Un racó mitificat als ulls d'un infant, amb una força i una contundència que no poden deixar indiferents les "ànimes enfiladisses".

Per: jordi c

jordi c — Wed, 24 Aug 2011 09:57:41 +0000

La via ens ha semblat molt guapa! tot i que exigent. Quan toques aquest tipus de roca, el grau no té importància, s’ha d’anar molt amb compte de no tirar res gaire gran avall. Tot i així haig de dir que ens vam equivocar al penúltim llarg i en comptes d’anar a la dreta del pi, vam anar per l’esquerra seguint un sistema de xemenies primer i diedres després amb roca no pas dolenta del tot, amb indicis d’alguna altra encigalada (un pitó força nou i un de força més vell més amunt, ah! i un espit tampoc molt vell a l’inici d’una mini placa sota una xemeneia amb un gran bloc encastat). Algu sap si és una variant ressenyada o una altra via? Al ser l’embut natural de molts desprendiments s’ha de vigilar on es fan les reunions perquè només el fregament de la corda fa caure pedres.

Tot i així, vam sortir amb dignitat!

Per: Jordi Lalueza-Fox

Jordi Lalueza-Fox — Wed, 24 Aug 2011 09:29:06 +0000

http://joanjover.cat/ressenyes/?p=3018

L’enllaç en qüestió

Per: Jordi Lalueza-Fox

Jordi Lalueza-Fox — Wed, 24 Aug 2011 09:27:44 +0000

Has fet al meu lleial entendre, en la teva introducció del que és per a tu l’escalada al Cadí, una original i afinada descripció del que aporta aquest indret a les ànimes enfiladisses inquietes i cercadores d’indrets irrepetibles. El Cadí també és a més a més del que expliques un terreny adient per a entrenar-se per a escometre objectius en roques igualment trencadisses com ara els Écrins per exemple…, tot i que a vegades en alguns passatges particularment difícils i esmilocats de la serralada ceretana he pensat que era més aviat al revés…, que les roques putrefactes dels Écrins són un bon entrenament per a escalar després al Cadí!
Sigui com sigui, tot és relatiu, la qualitat de la roca, les dificultats al llarg del pas dels anys i els seus graus, el material necessari… Només l’ambient és inqüestionable, com has deixat ben palès en la teva introducció.
Per als qui demaneu si es poden ajustar les tirades, us envio a la ressenya original i a la revisió del seu origen contextualitzat, i allà podreu comparar alternatives. A la primera reunió hi havia uns burins antics que marxaven cap a l’esquerra, si no han caigut de vells crec recordar que se’n podia emprar algun més per a assegurar la reunió, tot i que també em sembla recordar que un amic ceretà de llarg i ric historial alpinístic rapelant des d’allà va arrencar-ne algun… Pareu-hi atenció en tot cas.
Finalment, per als qui les hagin completat amb celeritat i els quedin ganes d’emocions, en baixar de les vies de l’Ordiguer poden aprofitar per escometre les originals fissures de la via Castells-Barberà de la Roca Verda, que arrenquen de la mateixa canal del Cristall, una petita joia d’aquest particular terreny d’escalada.

Per: Joan B

Joan B — Wed, 24 Aug 2011 06:42:30 +0000

Felicitats per l’escalada,
Jo només he fet l’Anglada i l’ambient que l’entorn dona a l’escalada és extraordinari

salut i a tibar