Em sembla que aquest bolt que comentes són de la via Anna Rubio, oberta després de que passéssim nosaltres 🙂 Per cert, també té molt bona pinta.

La ressenya com sempre molt bona, i molt d’agrair la teva feina. Només un detallet que dóna peu a algun dubte, ho dic perquè jo vai dubtar molt i uns amics,parlant després, també van dubtar quan la van anar a fer, de fet, ells la van cagar. Al tercer llarg, el flanqueig, com bé dius, són molts metres, quan camines alguns metres es veu un bolt i sembla com que ja s’ha de fer el canvi de direcció, i encara és molt més enllà. Ja ho expliques bé però aquest primer bolt q trobes de camí fa dubtar si ja s’ha de tirar pel dret. Vaig estar una bona estona rumiant però pel dret no ho veia tan clar, així que vaig flanquejar més estona fins trobar una placa grisa amb un bols que pujaven, i efectivament, eren aquells bolts els que marcaven el canvi de direcció.

Nosaltres vam aparcar al parquing de la ferrada per evitar tornar al cotxe de nit per la carretera. La baixada va ser infernal, primer perquè era la primera vegada que baixavem per allà i no teníem molta idea d’on anar. En el bosc es perden les marques totalment, quan x fi vam retrobar-les havíem d’anar molt en compte de no tornar a perdre-les, una mica desesperant, fins que x fi vam trobar les marques vermelles. En descensos així una es planteja formar-se en parapent o salt base 😀

Aúpa femmes tapia!

Eo, això de deixar el vehicle al segon túnel (venint d’Oliana) no ho veig gens clar. Deixant-ho abans d’entrar al tercer quedes a la vertical de la via i només has de guanyar una mena de canalota. L’inici del descens ja està arreglat, merci 😉 i bones escalades

Epa Pelake!! Nosaltres anàvem avisats del descens, però tot i així vam tenir que recular un parell de vegades i és que el que va repintar les marques no sé si tenia molt clar per on anava, tens la sensació que fas més esses que un borratxo tornant a casa. Per cert, per algun lloc he llegit una hora de baixada hahahaha!!! Serà fent salt base!!

Hehehe! l’onzena tirada és una meravella: continuïtat i canto… No et queixaràs si et va tocar de primer, no!?!? A mi com a difícil hem va semblar més la 10, fins que arribes a sota el sostre. Hi ha uns passos d’equilibri que et fan passar amb el culet ben apretat. Però com dius una via per fer metres quasi sense patir 😉

Hehehehe!! Aviam si us animeu i hi aneu el cap de setmana… I explica’s com us ha anat!
Ens veiem aviat!!!

Ep Jaume! Tant com l’horari crec que és molt important no deshidratar-se, ja que entre l’aproximació, que puja amb ganes, el solet i que la via té trams força atlètics, acabes suant la cansalada; nosaltres dúiem tres litres d’aigua per dos i la vam acabar al darrer llarg. Vam fer dos hores clavades fins al bosc i quatre més fins dalt, en cordada de dos. Com diu en Pelake, la baixada pot ser una mica encigaladora, perquè les marques blaves confonen molt i van fent unes giragonçes d’allò més peculiars. Conteu dues hores ben bones de descens. No te la perdis que la gaudiràs!!!