Ànims amb la recuperació!!

Bones Roger,
en aquest cas (tot i que ben bé no signifiquen això) nosaltres fem servir el terme “exposició” per identificar la quantitat d’assegurances fixes que hi ha a la via, a major número d’assegurances, menor grau d’exposició i viceversa; amb el “compromís” volem expressar el complicat que resultaria retirar-se de la via, per exemple, un compromís baix significaria que rapelant podem abandonar sense més dificultat, en canvi un compromís alt pot venir a dir que hem d’abandonar peces per poder-nos retirar o que els possibles ràpels són pendulars, etc.

La Cresta del Sol és bonica, equipada i molt assequible, la ressenya aquí: http://escalatroncs.wordpress.com/2008/10/27/cresta-del-sol/

Això que preguntes del grau Montserratí, doncs com a tot arreu, trobaràs V+ que cantaràs el colacao i d’altres que te’ls passaràs amb la gorra 🙂 El que sí que és cert és que l’escalada en conglomerat generalment és més tècnica i demana més col·locació i equilibri (Finura Montserratina) que altres tipus d’escalada.

Fa mesos que estic mirant aquest web i la trobo molt interessant, sensillament exel·lent i molt ben explicada.
Em preguntava si em podrieu contestar algunes preguntes:

Em podrieu dir quina diferència hi ha entre exposició i compromís?

Algú em pot recomenar una cresta totalment equipada que no sigui més d’un V+? (he fet aquesta que Montgai i molt maca).

És veritat que el grau de Montserrat és més difícil que en altres llocs?

Molts gràcies per tot.

La hem trobat tan maca com curta; llastima, perque es disfruta molt amb el nivell asequible i seguros a tropel. Realment li queda bordat la definicio de “Love Climbing”. Nomes per gaudir i/o per portar algú que no escali habitualment.
Gracies! per la ressenya/piada, com sempre, genial!

Ah! …impresionant el Cilindre, no coneixiem la zona. Mes deures per la llibreta (cuasi ja deu de tindre 300 tomos la llibreta, pero poc a poc,jijiij)

Ei Jaume!! No em confonguis amb la Paula 😛 que el meu casc és carbassa i ella és molt més guapa!!
És una cinta per posar-hi una petita càmera de vídeo.

I tant! Una via tranquil·leta per començar a posar a prova el peu.