Eo Amadeu, és cert, ja m’ha havien comentat altres companys que l’havien repetit abans del re-equipament… Una llàstima. Per desgràcia no és un cas aïllat, l’altre dia, sense anar més lluny, vam repetir la Goma 2 a la Monja, una altre via oberta a mitjans dels 80 amb uns pocs burins i que vam trobar flamantment re-equipada amb un grapat d’expansions extra que inevitablement canvien el caràcter de la via i la manera d’escalar-la. Aquesta també ha estat re-equipada per escaladors molt experimentats i amb molt bagatge, cosa que encara sobta més… En fi!! Riem per no plorar i intentem que no es perdi aquest llegat i aquesta manera d’entendre l’escalada.

Salut i escalades sinceres!!

Nosaltres hi vam anar el dilluns 3 d’octubre d’enguany. La teva ressenya perfecte. Vam fer un llarg més ja que vam començar pel primer llarg del reequipament (V+ obligat i de sortida, ideal per “escalfar”!). La resta de la via el grau obligat és V, tirant a V+, si més no , un V molt complert. Ho dic perquè no hi vagi gent amb un grau de V justet. El 6a està ben assegurat, i es deixa fer força bé, sense patir massa. El 4t llarg, de V+, el vam trobar més fi, i a la part més vertical hi ha uns parabolts més a la dreta que potser són d’una altra via que també es poden fer servir, obligant-te això sí a fer una ziga-zaga…
Vam baixar rapel.lant (quasi una hora i mitja anant 3) i sortosament les cabres només les vam veure de força lluny, mai per sobre!!!

Una vegada més, moltes gràcies per aquestes molt bones ressenyes.

Hehehe! Una mica d’aventura ja va bé, encara que sigui al tornar al cotxe.

A seguir així!! 😀

Salut i Montanya escalatroncs!

L’opció ràpel és prou interessant, encara que tampoc és ràpida del tot. El millor és que després passes pel peu de via i hi pots deixar quelcom i després recollir-ho.