Humilment…

La Guineu del Montseny.

Hola Mauri,
és bona idea el tema d’allargar el primer llarg fins la R de parabolts, si més no segur que és més còmoda que l’altra 😉

A mi la via també em va agradar, llàstima del defecte de fabricació.

Avant!!

Per cert, la primera R es de dos spits cutre i jo me la vaig saltar i vaig fer la que tu et vas saltar, que crec recordar compta amb bolts i sobre un bon llavi, el que la fa més cómoda.

A mi la via em va semblar maca, pero no val a caure si no troves el cap de buri del que parles, a més que el colega pateix a la R…

Salut i bones escalades.

Epa Edu, sempre és un plaer escalar amb tu. Ja ho saps!! Quan vulguis repetim… Potser dilluns? 😉

Bones,
suposo que és el que tu dius, alguna via la deuria creuar i van respectar el burí…

Em semblen molt bé les teves puntualitzacions, ajuden a fer-se una idea del que t’hi pots trobar, tot i que amb la plaqueta posada, el cap de burí és veu més.

Després vaig pensar que hi hauríem d’haver deixat un cordinillo per marcar-ho més (si algú s’anima a repetir-la faria bé de posar-ho). És cert que si caus just abans de xapar el següent espit i no has trobat el burí la galeta és de les bones de veritat, de totes maneres un cop passat el burí de seguida s’ajeu i com bé dius es pot fer amb bambes.

Personalment crec que és més possible caure a l’alçada del burí (terreny més vertical) i en aquest cas tens una volada i prou. L’expansió del darrer espit abans del burí és un parabolt i si vols a més pots xapar la reunió opcional (també són bolts).

M’ha interessat explicar bé la segona tirada perquè entenc que pot acabar essent un “marron”, més quan les dos vies veïnes són 100% d’escola i pràcticament no hi ha info sobre la via (només a la guia de Gorros del Luichy que hi posa “tramo expuesto en el segundo largo” i ,que per cert, cota de V+, potser per aquest fet). Sabent on es troben les assegurances la cosa es suavitza bastant. Després penso que és responsabilitat de cada escú, coneixent tots els condicionants, valorar la situació i decidir afrontar-la o no.

Una abraçada! 🙂

M’ha fet gracia veure aquesta ressenya. Una tarda molts apalancada, després de la RAVE a la bauma dels brucs, vaig acompanyar a la meva companya a assegurar-la en aquesta via.

Al segon llarg ja la veia remugar fins que va passar-se cinc miuts ben bons intentant veure el seguro en qüestió, semblava IMPOSSIBLE que allunyés tant i jo creia, des de la R, que estava atontada per la calorada…va tirar amunt jugant-se una nata antològica i segurament LETAL en cas de produïr-se..NO ËS BROMA…

UN cop pujant, de segon, vaig estar cinc minuts més “explorant” i al final vaig veure el cap de burí.

No sé si és perquè la via en qüestió CREUA aguna altra i no van voler reequipar aquell tram ( en certa manera respoectable i lògic), o que se’ls va anar l’OLLA. O potser estavem massa ressacosos…

En qualsevol cas tot i ser un llarg que es fa amb wambes OJO, si ja de per si els spits ( del 8 ) estaven a distancies que en cas de caiguda pot ser dramàtic, una error al pas del burí i arribant al següent seguro pot suposar volar TOT el segon llarg i espetegar a la ramp del LL1…
^
Per mi el concepte EXPO igual és massa “suau” però significa que et jugues una bona nata, senseconseqüències a no ser que tinguis mala sort.
Caure en aquell tram no és EXPO, pot ser simplement LETAL, i això caldria destacar-ho!!!

Felicitats poel blog sempre el trobem MOLT PRACTIC