Per tot plegat encara em va sorprendre més. Res, segueix fent feina que ho estàs brodant!

Joan et un martell 😉 Ara seriosament, m’agrada que hi diguis la teva. Si no recordo malament em sembla que la part més ‘difícil’ de la tercera tirada és abans d’arribar al flanqueig amb un xapatge en posició una mica estranya… però potser era jo que no estava inspirat 😉 El flanc ja surt fàcil i ben assegurat. No obstant a la resse original també marquen aquest llarg com de V+ i, per cert, el primer també de V+ i tampoc el vaig veure per enlloc, 6a mínim (només els primers metres), per no dir 6a+ que sinó em foteu canya 😀

Coincideixo amb tu en que el segon està sobre-equipat, però si ho poso massa hi ha personal que m’envia mails fotent-me canya 😛

No és obligat (3 parabolts només al flanqueig) ni vaig trobar V+ per enlloc. Ni tan sols Vº, hi ha molt bona presa i molt franca. Potser teníem el dia bo, però de la mateixa manera que sempre et felicito per l’encert de les ressenyes, m’agrada dir-te que en aquest cas concret no estem d’acord.

Tant al Toni com a mi ens va sobtar molt la consideració que fas d’aquest tercer llarg, perquè la resta de la via si que la vam trobar ben graduada… També vam trobar a faltar que comentessis l’excés d’assegurances del segon llarg, una cada 2 metres, tot i el grau que té.

L’ombra va buscada… Jo ja no sé d’on treure-la!! Sempre patint, a l’hivern perquè fa fred i a l’estiu calor… I a sobre a la primavera plou 😀

Hehehe, no pateixis, que en A0 passes com un senyor. A la part dura les xapes són molt juntes… És una apretada molt dura i ja està!!

Epa Joan, veig que us vaig donant feina 🙂

Salut!

salut i a tibar